L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de fer una Xerrada (dins del cicle de Xerrades Gratuïtes que us oferim) sobre els beneficis de l’osteopatia en nadons. Per tots els que no vau poder venir, us deixo un petit resum sobre què vam parlar.

En aquests últims anys tenim al nostre abast una gran quantitat d’informació sobre temes de salut. El problema és que aquesta informació és tan abundant, que ens costa destriar el que ens interessa del que no, el que és veritat o el que no; és per això que en aquest article faré un resum molt breu sobre les coses més importants que s’han de tenir en compte (en l’àmbit psicomotor) en les primeres setmanes de tenir un nadó.

Importància de l’acompanyament

És rellevant tenir una petita referència dels principals reptes psicomotors als quals s’enfrontarà el nostre nadó en les primeres etapes de la vida, ja que, d’aquesta manera, com a família, ens serà més fàcil acompanyar-lo en aquest creixement i saber que és normal i el que no. 

Per exemple, una vegada em va venir a veure una família en la qual el seu nadó de catorze mesos es donava cops a la cara quan queia a terra, no havia après a tenir el reflex de posar les mans quan queia. Estudiant una mica el seu cas, vam deduir que els seus pares, amb tot l’amor del món, i sense cap mala intenció, quan tenia sis mesos el posaven sempre dret, i això els feia molta gràcia perquè semblava com si ja caminés. Amb tot aquest procés, el nadó no va aprendre la seva relació entre el seu cos i l’espai, i sempre que s’aixecava i es posava dret, ho feia a través d’un adult, fins que va arribar l’etapa en què ho feia per si sol, però sense haver passat prèviament per les etapes necessàries. 

És per això que és important saber les diferents etapes que s’aniran succeint i respectar-les.

Motivació

El nadó no es mourà si no té un objectiu per fer-ho, això que sembla obvi, a vegades no ho és tant. 

És fonamental que quan vulguem que faci alguna cosa, ho fem a través del joc, i acompanyant-lo en el procés. 

Per exemple, si volem començar a desenvolupar el rastreig, no serveix de gaire posar les nostres mans als talons perquè faci el moviment perquè sí. 

És molt més interessant posar diferents objectes que pugui agafar, i que ell hagi de fer l’esforç de desplaçar-se. Som éssers globals, sempre que treballem un aspecte del desenvolupament psicomotor, estarem afectant a tota la globalitat del nadó. 

Per exemple, si volem treballar la psicomotricitat fina de la mà, portant objectes petits a la boca, a través de l’alimentació també estarem treballant la nutrició.

 Comparacions

 Cada nadó és un món, i necessita tenir el seu propi desenvolupament psicomotor. 

Sí que és cert que els professionals sanitaris tenim uns models, que ens ajuden a detectar complicacions en el desenvolupament, però això s’ha d’adaptar a cada cas particular. 

A més, els pares estableixen un patró de normalitat en funció del que veuen al seu voltant. I és fàcil comparar-se amb el nadó dels veïns o dels amics. El desenvolupament psicomotor no pot ser mai una competició. 

És el mateix que les persones adultes que practiquen esport. Trobem normal que només hi hagi un Messi o un Rafa Nadal, però no per això les persones que estan a un altre nivell, no són aptes per practicar aquell esport. Doncs amb els nadons passa exactament el mateix. 

Puericultura 

Són tots aquests objectes, artefactes i aparells que en definitiva el que busquen és que el nadó faci coses: 

Fer que el nadó estigui assegut.

 Fer que el nadó salti.

Fer que el nadó arrossegui un objecte. 

Fer que el nadó agafi jocs.

  Hamaques, gronxadors, caminadors, …, el que fan moltes vegades és, o convertir l’etapa del desenvolupament psicomotriu amb una competició, o substitueixen coses que hauríem de fer les famílies.

Alguns són més perillosos que altres, però com a normal general no n’hauríem d’abusar fent-ne un ús continuat. Durant la Xerrada vam parlar de moltes coses més, com per exemple: 

-La importància de la lactància. 

-Què passa quan no es pot realitzar una lactància materna, quines alternatives tenim. 

-Com afecta el desenvolupament embrionari en el nadó.

-La síndrome de la mort sobtada. 

-Els famosos còlics del lactant i els gasos.

-Els avantatges del porteig.

-El pensament sistèmic com a pares. 

-Signes d’alarma que hem de tenir en compte.

-Coses a tenir en compte a l’hora de tapar el nadó. 

Si en algun d’aquests temes hi teniu especial interès, ens ho deixeu en els comentaris i organitzarem una altra xerrada o escriurem un article per parlar sobre el tema.

Adrià Llorach, osteòpata i fisioterapeuta.